LA COSTELLA DE ADAN

Diu la hitória popular,
que Déu va crear la dona
d'una costella d'Adam.

Vam començar malament¡
ja des de la creació
és la dona dependent.

Anava passant la história,
anava passant el temps
i es va fer la dona dèbil,
delicada i dependent.

Ets reina de casa meva,
ets la flor del meu jardí,
la nineta dels meus ulls
i et vull solament per a mi.

Això que tan bonic sembla,
que tant t'agrada escoltar
aixó és com una cadena
que molt costarà trencar.

La meva dona vull a casa,
quan torno de treballar
que el menjar ja estigui fet
i a la taula preparat¡

Ella porta els nens al cole,
al metge, a qualsevol lloc,
mentres, yo estic treballant,
que quan arribi a casa meva
tots em deixin descansar.

Donc jo, que tambè soc dona,
em vull permetre opinar,
que em deixin a casa meva
ser una persona i ja está¡.

Vull sortir a treballar,
tenir fills si jo els desitjo,
i compartir amb la parella
del hogar, tota la feina.

Ser independent i forta,
decidir el que vull ser
no pretendre a cap home
sinó compartir amb ell.

Amor tinc per donar moltíssim
a qui em vulgui respectar,
que la dona, com l'home
no és res més que un ser humá.

I parlant de la costella
que Adam a Eva va donar,
Eva també està disposada
a donar la seva a Adam.
Loli romero.